Des de la Plataforma, celebren aquest premi per la seua tasca a favor del medi ambient, per renunciar a urbanitzar l’entorn del monestir de Sant Jeroni de Cotalba, declarat Bé d’Interés Cultural BIC des de 1994, emprant l’empresa del seu grup Vernissa Golf. Tothom és conscient de la importància de preservar aques monument i que, sense el seu entorn paisatgístic, Sant Jeroni de Cotalba no pot ser interpretat. Per la seua vàlua mediambiental inqüestionable, l’entorn protegit del monestir caldria que fóra legalment protegit (ampliant el seu perímetre d’impacte) i respectat per ajuntaments, empreses i altres agents socials de la Safor.

Font L’Avanç

Font Pàgina 26

 

Comnicat d’ACPV:

Com bé sabeu, el passat diumenge 9 de desembre, el govern de Francisco Camps va desmuntar i precintar amb nocturnitat el repetidor de la Carrasqueta, a l’Alacantí. Per condemnar aquest atac a la llibertat d’expressió dels alacantins i alacantines, ara us convoquem a eixir al carrer. “Per la cultura i per la nostra dignitat, el dissabte 19 de gener, a les 18h, a la Plaça del Ajuntament d’Alacant.

El passat diumenge 9 de desembre, el govern de Francesc Camps va desmuntar i precintar el repetidor de la Carrasqueta per impedir que les emissions de TV3, el Canal 33, el 300 i el 3-24 arriben al sud el País Valencià. Des d’aleshores, ACPV i altres entitats i institucions han mostrat el seu rebuig a aquest atemptat contra la nostra cultura.

Ara, ACPV també convoca la ciutadania a concentrar-se a Alcoi per demanar que tornen les emissions de TV3, com s’ha fet des de fa 20 anys, i per a lluitar per la defensa de la democràcia, la llibertat d’expressió i contra la censura que representa el tancament de TV3. La convocatoria és el 18 de gener (divendres) a les 20 hores a la Plaça Espanya d’Alcoi.

+info www.acpv.cat/alcoi

Us esperem!

Greus danys. Imatge de com ha quedat la caseta després de l’assalt

Levante-EMV, Catarroja

La caseta de fusta que la plataforma Salvem Catarroja té des de fa més de dos mesos al costat de les ruïnes de la Masia de l’Hort dels Mestres va aparèixer el divendres a la nit quasi completament destrossada.

Es tracta del segon assalt que la instal·lació pateix en nou dies i, de nou, es va aprofitar una eixida del grup, que va assistir a una conferència sobre el patrimoni de Catarroja en l’Ateneu Llibertari Al Marge de València.

La caseta està instal·lada en la zona d’horta que quedarà afectada per la macrourbanització Nou Mil.lenni, per a albergar la protesta que el grup manté des que la masia va aparèixer destruïda.

En este segon assalt, els autors van retirar totes les pancartes que demanaven la reconstrucció de la masia i van causar nombroses destrosses en la caseta. En concret, van trencar la paret frontal, que va ser trobada en el sòl, així com els cristalls i les finestres.

El grup va trobar en l’interior pedres de gran grandària, marques de puntades en les parets i trossos del revestiment arrancats i desparramats. La caseta ha quedat pràcticament inservible.

Davant aquest segon “acte violent antidemocràtic” -en el primer els van omplir la zona de pintades i els van robar-, el grup opina que els autors vols atemorir-los encara que “el que estan aconseguint és que tinguem més força i més ganes de defensar el nostre patrimoni i de lluitar contra l’especulació urbanística”.

“Qui és capaç d’esfondrar un edifici del segle XVIII, no serà capaç de trencar una caseta de fusta?“, es pregunten.

Fuente Levante-EMV

El grup parlamentari Compromís ha denunciat hui els resultats del retard en l’aplicació de la Llei de Dependència al País Valencià que ha provocat que cap família valenciana haja pogut cobrar les ajudes fins el moment.

Segons la síndica de Compromís Mónica Oltra “fa quasi un any que s’aprovà la Llei de Dependència i que en estos moments ja estiguen cobrant les ajudes en altres autonomies i no en la nostra és un fet lamentable, i més sabent que el retard es deu a lluites electoralistes entre el PP i el PSOE”.

“Un fet molt negatiu –ha declarat també Oltra- en l’aplicació de la llei és l’externalització que ha fet el Consell del servei de valoració de les dependències. Una empresa privada és l’encarregada d’establir el grau de dependència dels sol•licitants, hem de recordar que en estos moments només tenen dret a les ajudes les persones amb un nivell molt alt de dependència, per la qual cosa estem deixant en mans privades una qüestió tan sensible i de tanta importància, que pot millorar la vida de moltes persones. Amb l’externalització d’este servici es perd en transparència i es poden generar més fàcilment situacions que propicien la corrupció”.

Mónica Oltra ha recordat que “des del grup parlamentari Compromís hem presentat diverses iniciatives a Les Corts en els últims mesos per tal que el Consell creara les condicions necessàries per a la correcta aplicació de la llei en el nostre territori el més prompte possible, però el govern del PP s’ha encabotat en retardar-ho perjudicant a nombroses famílies valencianes. També hem efectuat una sol•licitud de documentació al Consell per a què informe detalladament de les sol•licituds que han rebut fins el moment, les que ja s’han tramitat i el cost que suposa l’externalització d’este servici”.

“El bloqueig del Consell a la Llei –ha afegit la síndica de Compromís- ens porta a la situació actual en què cap valencià ha rebut encara les ajudes que li pertoquen. El Consell ha retardat tot el que ha pogut l’enviament d’assistents per a valorar el grau de dependència dels sol•licitants, això ha provocat que no estiga clar si el silenci administratiu, després de sis mesos sense rebre contestació a les sol•licituds, puga aplicar-se en tots el casos per a rebre les ajudes, en no estar validat el grau de dependència”.

Segons Oltra “la situació s’agreuja encara més amb les sol•licituds del 2008, per què el Consell incorporà dins la Llei de Pressupostos la figura del silenci administratiu negatiu, per a què els expedients no resolts en sis mesos es consideren com a denegats, una qüestió a la qual des de Compromís ens oposarem frontalment i que a més compta amb el dictamen negatiu del Consell Jurídic Consultiu”.

“S’ha de tindre en compte també –ha afirmat la síndica de Compromís- les altes taxes de mortalitat en les persones depenents, amb el retards que estan produint-se, moltes famílies reben la visita dels assistents per a valorar la dependència quan la persona depenent ja ha mort”.

Per a Mónica Oltra “s’ha de denunciar esta situació, per culpa de l’enfrontament de la Generalitat amb el Govern central, amb un transfons clarament electoralista, els més de trenta mil ciutadans valencians que han sol•licitat les ajudes no les estiguen cobrant i no sàpien quan van a fer-ho”.

“A més –ha declarat Oltra- és fa patent el cinisme dels governants del PP, com el cas del conseller Cotino que té la gosadia d’anunciar que augmentaran un 15% les ajudes per dependència, quan per la seua nefasta actuació cap valencià depenent ha rebut encara un cèntim de l’ajuda estatal”.

Font ANNA Notícies

Tenia poques, i damunt Alacant ha perdut el 25% de les seues zones verdes en l’última dècada. Ara la ciutat se situa a la cua d’Espanya amb tres metres quadrats d’àrees verdes per habitant, segons reflecteix un estudi difós ahir i elaborat per Els Verds-Esquerra Ecologista.

Els motius d’esta reducció són les obres d’infraestructura pública, reformes de parcs i jardins i ampliació de vials. Aquesta formació política recorda que un estudi d’Adena-WWF de 2002 ja situava a Alacant com la penúltima ciutat del estat espanyol en metres quadrats de zona verda per habitant, amb 3,5 metres quadrats, molt lluny de les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut, que aconsella entre 10 i 15 metres per habitant.

L’estudi fixa com variables, la població (310.000 habitants) i la superfície total de mantell verd. Encara que l’expansió urbanística haja estat acompanyada per alguns parcs, com en la zona de Sant Blas, estes són “insuficients” i contrasten amb altres zones on l’increment poblacional no ha estat acompanyat de zones verdes, com en Babel i San Gabriel. Les reformes dels parcs de Calvo Sotelo, Paseito Ramiro i plaça de Luceros, i la implantació de zones infantils, ha suposat una reducció del mantell vegetal, doncs s’ha apostat “pel model de sòl dur”. I la construcció dels aparcaments de López Osaba, Teulada i avinguda de l’Estació han provocat l’arrencada de nombrosos arbres i palmeres.

Anit es va posar fi a la tercera edició d’aquest festival de cinema durant una gala que va tindre lloc a la Casa de la Cultura de Picassent. El film guanyador del premi de llargmetratge va ser «Ficció», de Cesc Gay. En la secció de documentals, «Estira i Arronsa», s’emporta el guardó Pau Fenollosa. Altres premiats foren «Humildad» (millor curtmetratge), de Martín Roman, aconseguí el premi al millor curtmetratge. Els Antònia Font van ser els vencedors pel que fa a la categoria de millor videoclip. Durant l’acte de cloenda es va homenatjar Rosa Maria Sardà, que va rebre el premi dedicat al treball de les dones en el cinema. Durant el festival s’han exhibit «Actrius», «Anita no perd el tren» i «La rambla dels floristes», protagonitzades per l’actriu catalana.

Durant el festival s’han projectat 133 films i s’han fet exhibicions destinades al públic infantil. Dilluns i dimarts més de 2.400 menuts, gràcies a una carpa situada al mercat de Picassent, gaudiren de «Ratatouille» i «Shreck 3». L’objectiu d’est festival és potenciar l’audiovisual del nostre territori i aconseguir que la població s’ho passe bé amb el cinema en valencià.

Joan Garí (Borriana, 1965) ha explicat hui que la novel·la està ambientada en els últims anys de la política valenciana, inspirant-se en algunes situacions i persones reals, com en el cas del protagonista de la novel·la. Tot i això, ha advertit que “no són retrats. De personatges reals he creat personatges de ficció”.

Garí ha defensat que el treball d’un escriptor és fer “una crítica” de la realitat en què viu, tot i que últimament això no estiga ben vist.

La novel·la descriu l’últim any de la vida del conseller de Cultura en què torna a dotar d’importància el paisatge de la seua infància -”que el seu partit ha destruït”- o veu amb uns altres ulls algunes de les accions del seu partit.

L’autor ha destacat que la ciutat de València es presenta com una altra de les protagonistes de la novel·la i ha reivindicat que es tracta d’un lloc “molt literari” i que “dóna molt de joc”.

Joan Garí, professor d’institut de professió, ha cultivat diferents gèneres literaris, des de la poesia a l’assaig. La seua primera novel·la, “On dormen les estrelles”, va guanyar el Premi Ciutat de València.

Font Europa Press 

Oriola fou històricament la segona ciutat del Regne i assumia la capitalitat del migjorn valencià. Aquest paper clau en la història valenciana va durar pràcticament fins el segle XIX, moment en el que el protagonisme i la capitalitat van passar a Alacant. No per casualitat, la cerimònia de baixada al carrer de la seua senyera municipal, l’Oriol, és ben semblant a la del cap i casal, la del Rat Penat.

La seua valencianitat és, per tant, incontestable. I, potser, la presència històrica del valencià a la ciutat és l’aspecte més suggerent que hi podem trobar en tant que avui en dia Oriola és una ciutat de parla castellana.
La toponímia és l´evidència més quotidiana del que diem. Perquè, dins del marc urbà, hi ha el Raval Roig, el Vallet, l´Oriolet, la Torre d´en Vergonyes, les Espenyetes o el Cantó Foral. Als afores, Molins, el Raiguero, la Campaneta, el Mos del Bou, el cap Roig, Punta Prima, la Punteta o el Estanyo (estany, massa d´aigua).

Doncs bé, malgrat les aparences, els oriolans actuals en són, cada vegada més, ben conscients de tot això. De fet, quasi com donant una lliçó als mandataris municipals de la capital del Regne (que són molt poc amics de practicar el valencià), Oriola té, des de 2004, una guia monumental de la ciutat trilingüe (castellà, valencià i anglès), coeditada per l´Ajuntament i la Universitat d´Alacant, feta pels arqueòlegs Emili Díaz i Mª Carmen Sánchez; una guia gastronòmica en castellà i valencià, i, a més, davant els principals monuments, hi ha columnes informatives en 4 idiomes, incloent-hi naturalment el valencià.

Reblant el clau d´aquesta consciència valenciana, aquests dies (fins el 23 de novembre) hi ha una exposició en la biblioteca pública de l´Estat Fernando de Loazes de la ciutat amb el títol reivindicatiu d´Oriola, referent de la història i la cultura valenciana. Una exposició patrocinada per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), la Conselleria de Cultura i la Universitat d’Alacant i que fou inaugurada amb ocasió d’unes jornades de l´AVL a la ciutat.

L’alcaldessa, Mónica Lorente, participà en la inauguració de les esmentades jornades i es féu representar en l’inici del cicle de conferències amb motiu de l´exposició. Un cicle que acabarà el 20 de desembre amb una mesa redona dels professors Josep Torró (Universitat de València), Antoni Mas i Biel Sansano (Universitat d’Alacant) i, finalment, d’Antoni Bernat (Universitat de les Illes Balears).

En la mateixa portada del catàleg de l’exposició apareix la figura del representant de la ciutat a les Corts valencianes forals -que es pot vore al saló de Corts del Palau de la Generalitat-, un protagonisme testimoniat inequívocament per una reunió d´aquelles Corts a l’església de Sant Jaume d´Oriola el 1488 i que fou commemorada per les actuals Corts en una reunió plenària, 500 anys més tard, a la mateixa església.

Però entre el documents que ara ixen a la llum per al gran públic -la major aportació de l´exposició- hi comptem des d´una edició facsímil del Llibre del Repartiment d’Oriola, del segles XIII i XIV, o de la Crònica de Ramon Muntaner, 1325-1328, on s´hi diu que «parlen de bell catalanesc del món» fins a documents posteriors al Decreto de Nueva Planta (1707), ran de la derrota d´Almansa, com aquell en què s’adverteix al Consell de la ciutat per part del rei que «ha de actuar en adelante en lengua castellana… y arreglarse en los derechos a las leyes de Castilla», o la instrucció pública del 1787 dirigida a que «el maestro no permita que los niños hablen en el idioma valenciano… en lo que contribuyan por su parte los curas párrocos con su celo».

També hi trobem les obres d’oriolans, o d´originaris d’aquesta ciutat, fins ara poc coneguts, que van fer un paper destacat en la preservació del valencià literari en l’època contemporània, com són els periodistes i lletraferits del XIX, Rafael Blasco i Josep Pérez Sánchez. Hi podem afegir el conegut pintor Joaquim Agrassot qui, a més de fer moltes obres de tema valencià, parlava valencià, en una època en què no era freqüent entre la burgesia de València, ciutat on va treballar. Sense negligir el Canto a Valencia d’un jove Miguel Hernández -fill de Vicenterre i Conxeta-, un poema en castellà on mostra, però, un claríssim fervor per la seua identitat valenciana.

Els comissaris de l’exposició -els catedràtics Jesús Millán i Brauli Montoya i la bibliotecària Consol Payà- expliquen que tots els documents que s’hi aporten suposen un patrimoni ben valuós de cara al futur del qual Oriola es pot sentir ben orgullosa. N’estem ben segurs que així serà.

*Catedràtic d´Economia de la Universitat de València

Font Edeta Digital